divendres, 26 de setembre del 2025

Lletres fugitives XXXI

 Al meu món

Al meu món les paraules s’amaguen quan les cerco per donar pistes del que penso.

Diríem que en el moment menys adient surten.

No estic per deixar-les en lloc. Em cal repetir el pesic al record per arribar on anotar-les.

Elles volten amagades, quan voldria fer-les fora al full blanc d’una pantalla.

Viure

​ Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida. Et creies viu i potent. El tram s’escurça. La vida arriba a destí. No tornaries a tr...