Sabotatge
Sabotatge a la vida.
No puc plorar.
Els meus plors s’han amagat.
Teníem un viure que s’està perdent.
Ho teníem.
Ens cal recordar.
Tots els plans a futur no ho han millorat.
Què se n’ha fet?
Cóm ha passat?
Mancances esfereïdores.
Incertesa punyent.
Per què?
A quines mans ho hem deixat?
Les carències creixent.
Mancances arreu.
Quin mó hem format?
No ho hem evitat.
Deixar-ho així és un fracàs.
Ens hagués calgut.
Calien destreses.
Eren ignorants.
Temps passat no remou.
Pensant pots creure-ho.
Hauríem crescut i cregut.
Mirant enrera ho veus, però…
Res no ens va ser donat.
Però qui ho podria imaginar.
Ni en el millor món…
Ni ara.
Ni demà.
A quin món haurem de viure?
Quin futur magre ens cau a sobre?
Com hem pogut perdre tant?
És un nou assaig.
Ens volen reduir a menys de la meitat.
