Croquetes
Les croquetes a Barcelona són de llepar-se els dits.
Cruixents.
Molt bones.
Va ser a la primavera que van estar un temps a la ciutat.
Normalment no demano aquest àpat.
Però aquells dies vaig menjar-ne per tot l’any.
Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida. Et creies viu i potent. El tram s’escurça. La vida arriba a destí. No tornaries a tr...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada