Croquetes
Les croquetes a Barcelona són de llepar-se els dits.
Cruixents.
Molt bones.
Va ser a la primavera que van estar un temps a la ciutat.
Normalment no demano aquest àpat.
Però aquells dies vaig menjar-ne per tot l’any.
Del record. De la memòria. Del pas del temps. Del que va ser. No queda res. Tots els canvis fan un esborrany del passat. Pots dir, he e...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada