dilluns, 6 d’octubre del 2025

Lletres fugitives XXXII

 Croquetes

Les croquetes a Barcelona són de llepar-se els dits.

Cruixents.

Molt bones.

Va ser a la primavera que van estar un temps a la ciutat.

Normalment no demano aquest àpat.

Però aquells dies vaig menjar-ne per tot l’any.

Estar

​ Del record.  De la memòria.  Del pas del temps.  Del que va ser. No queda res. Tots els canvis fan un esborrany del passat. Pots dir, he e...