dilluns, 6 d’octubre del 2025

Lletres fugitives XXXII

 Croquetes

Les croquetes a Barcelona són de llepar-se els dits.

Cruixents.

Molt bones.

Va ser a la primavera que van estar un temps a la ciutat.

Normalment no demano aquest àpat.

Però aquells dies vaig menjar-ne per tot l’any.

a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Viure

​ Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida. Et creies viu i potent. El tram s’escurça. La vida arriba a destí. No tornaries a tr...

  • Lletres fugitives XXXII
     Croquetes Les croquetes a Barcelona són de llepar-se els dits. Cruixents. Molt bones. Va ser a la primavera que van estar un temps a la ciu...
  • Lletres fugitives XIX
      Comença dia. És tres quarts de nou. He despertat, no se quan. He decidit aixecar-me poc abans de les vuit. Ahir, vaig cedir al son molt av...