dimarts, 19 de desembre del 2023

Lletres fugitives VII

 Veus

Veus petites.

De nenes i nens.

Xivarri.

Se sent.

Des de casa nostra.

Al centre comercial que hi ha al davant.

Zona de llocs.

A jugar.

Després d’un àpat portat.

A prop les festes de Nadal.

Escoles tancaràn.

Jo abans.

Ara ho puc recordar.

Segons anava.

Un any, recordo, viatja sota la neu cap a casa dels pares un vint de desembre, aniversari del meu germà.

M’han dit que serà el vint i dos quan agafaran vacances els nostres.

Agitació d’aquests dies.

Festes d’il.lusió i fantasia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Estar

​ Del record.  De la memòria.  Del pas del temps.  Del que va ser. No queda res. Tots els canvis fan un esborrany del passat. Pots dir, he e...