Res no va ser nostra.
Havíem pensat i cregut que la vida, el sol i l’aigua eren.
Nosaltres estem de pas.
Quant costa acceptar!
Quant!
Ens travessa el desig, volent abastar les forces naturals.
Hi ha tants camins per trepitjar!
Del record. De la memòria. Del pas del temps. Del que va ser. No queda res. Tots els canvis fan un esborrany del passat. Pots dir, he e...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada