dissabte, 27 de juny del 2026

Camins

​Res no va ser nostra.

Havíem pensat i cregut que la vida, el sol i l’aigua eren. 

Nosaltres estem de pas.

Quant costa acceptar!

Quant!

Ens travessa el desig, volent abastar les forces naturals.

Hi ha tants camins per trepitjar!

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Camins

​ Res no va ser nostra. Havíem pensat i cregut que la vida, el sol i l’aigua eren.  Nosaltres estem de pas. Quant costa acceptar! Quant! Ens...

  • Lletres fugitives XXXII
     Croquetes Les croquetes a Barcelona són de llepar-se els dits. Cruixents. Molt bones. Va ser a la primavera que van estar un temps a la ciu...
  • Lletres fugitives XIX
      Comença dia. És tres quarts de nou. He despertat, no se quan. He decidit aixecar-me poc abans de les vuit. Ahir, vaig cedir al son molt av...