Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida.
Et creies viu i potent.
El tram s’escurça.
La vida arriba a destí.
No tornaries a trepitjar la sorra, ni faries el mateix camí, pensant allargar el tram i fugir.
Extreu del viscut l’essència.
Curt o llarg.
Ha estat una vivència.
La teva, i de cap altre.
No vulguis fer lliçons.
Cadascú s’ho troba.
Cada resposta és irrepetible.
Som mons aïllats, veïns a tocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada