Lletres fugitives XXVII

 3 de febrer

Som al febrer. Fa dies que no anoto res. Un silenci. Un viure.

Adolorida.

El cos.

Ahir vaig sortir, per fer el que calia.

Avui hem fet un llarg camí. Anar i tornar caminant.

Més de deu mi passes. Segons ho marcava al no telèfon movil, que he portat per fer registres i fotos.

Primer hem anat per la via verda, que hem trobat molt transitada, i hem deixat, travessant pel pont cap a un carrer principal que ja havien recorregut temps enrera.

Primer ens em trobat un edifici que no havien vist en altre ocasió. Travessar el pont que hi ha sobre la autovia no era nou, però trobar un no sabíem qué, sí.

Un pazo. Ho hem sabut fent servir la localització al telèfon movil que no porta aplicacions. Només whatsapp. 

Aixó ens ha portat a fer camí nou.

Un café i reprendre ruta.

Una aturada, cercant on, ens ha fet veure un lloc on hi havia pop, el que la meva companya volia. Jo he demanat truita de patates i aigua. Un altre cafetó.

Mentres veien a un pantalla extraordinària un programa en Venècia. Tot un plaer.

Ahir també vam menjar poc ortodoxes. Una empanada de bacallà.

Sortint de rutines.

Hem arribat al lidl. Una petita compra. Xocolata i formatge.

Tornàvem de baixada, però planificavem agafar taxi.

No hi havia a la parada.

Després hem sabut que ha estat perquè avui era Sant Blas, sembla que el seu patró.

Ahir la Candelera.

Ens hem discutit. Sempre entra en discusió la ruta. Jo que encara que sigui llarga és menys pronunciada la pujada. Tenia dolor a les cames i els malucs. Porto temps que surto poc. Per aixó he volgut fer un volt.

Hem necessitat aturar-nos i prendre aigua. Hem continuat amb més positivitat, encara que una mica enfurismades.

Estàvem cansades. 

En tibat una mica, pel fet de no poder tornar tal com havíem previst.

Ahir, fer un pagament anual, a la llogatera, i dona ordre del nou preu de lloguer, que puja un tres per cent a partir del mes que bé.

Ja tenim un peu cap a casa.

Ahir, també compra al súper. El que tenim a prop.

Aigua. Ja no bevem altra.

També vam aprofitar a fer canvi de llençols i rentadores.

Aquests dies asolejats, amb màximes de vint.

Divendres que ve, vindrà el seu germà.

Dissabte celebració familiar. La tia farà 89.

Dies de carnestoltes. A Galícia, Entroido.