diumenge, 18 de gener del 2026

Lletres fugitives XXXIV

 Ens hagués calgut.


Calien destreses.

Eren ignorants.


Temps passat no remou.

Pensant pots creure-ho.


Hauríem crescut i cregut.


Mirant enrera ho veus, però…


Res no ens va ser donat.


Però qui ho podria imaginar.


Ni en el millor món…

Ni ara.

Ni demà.


A quin món haurem de viure?

Quin futur magre ens cau a sobre?


Com hem pogut perdre tant?


És un nou assaig.

Ens volen reduir a menys de la meitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lletres fugitives XXXVII

 Si tu pots, jo puc. Podem. Encara que el món ens trepitgi. Encara que ens aturi. Encara que… Si tu pots, podem. Serem flama. Serem vent. Se...