diumenge, 18 de gener del 2026

Lletres fugitives XXXIV

 Ens hagués calgut.


Calien destreses.

Eren ignorants.


Temps passat no remou.

Pensant pots creure-ho.


Hauríem crescut i cregut.


Mirant enrera ho veus, però…


Res no ens va ser donat.


Però qui ho podria imaginar.


Ni en el millor món…

Ni ara.

Ni demà.


A quin món haurem de viure?

Quin futur magre ens cau a sobre?


Com hem pogut perdre tant?


És un nou assaig.

Ens volen reduir a menys de la meitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Estar

​ Del record.  De la memòria.  Del pas del temps.  Del que va ser. No queda res. Tots els canvis fan un esborrany del passat. Pots dir, he e...