dilluns, 19 de gener del 2026

Lletres fugitives XXXV

 Sabotatge


Sabotatge a la vida.

No puc plorar.


Els meus plors s’han amagat.


Teníem un viure que s’està perdent.

Ho teníem.


Ens cal recordar.


Tots els plans a futur no ho han millorat.


Què se n’ha fet?

Cóm ha passat?


Mancances esfereïdores.

Incertesa punyent.


Per què?

A quines mans ho hem deixat?


Les carències creixent.

Mancances arreu.


Quin mó hem format?


No ho hem evitat.

Deixar-ho així és un fracàs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lletres fugitives XXXVII

 Si tu pots, jo puc. Podem. Encara que el món ens trepitgi. Encara que ens aturi. Encara que… Si tu pots, podem. Serem flama. Serem vent. Se...