dilluns, 19 de gener del 2026

Lletres fugitives XXXV

 Sabotatge


Sabotatge a la vida.

No puc plorar.


Els meus plors s’han amagat.


Teníem un viure que s’està perdent.

Ho teníem.


Ens cal recordar.


Tots els plans a futur no ho han millorat.


Què se n’ha fet?

Cóm ha passat?


Mancances esfereïdores.

Incertesa punyent.


Per què?

A quines mans ho hem deixat?


Les carències creixent.

Mancances arreu.


Quin mó hem format?


No ho hem evitat.

Deixar-ho així és un fracàs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viure

​ Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida. Et creies viu i potent. El tram s’escurça. La vida arriba a destí. No tornaries a tr...