No veiem el mateix.
Tot depèn.
Depèn del que tu i jo sabem.
Jo veig una dona amb una copa de vi a la mà, gaudint del moment.
No tinc coneixement proper.
Si el tingués, veuria molts detalls.
Pot ser tristor del passat.
Pot ser absència.
Pot ser…
Però el que una fotografia pot oferir d’un instant és lluny del que hi ha.
Si fos jo la dona, no tindria vi. Pot ser aigua.
Si aquesta dona fos jo, els meus ulls no sonriurien, encara que ho fes al gest i els llavis.
Si fos jo, recordaria.
Si passat el temps, la foto podria recordar aquell dia perdut a la memòria que tot ho cambia.
Cambiaràs.
Seràs altre.
No podràs saber qui eres.
Si que havies estat aquell dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada