dimarts, 16 de gener del 2024

Lletres fugitives XIX

 


Comença dia. És tres quarts de nou.

He despertat, no se quan.

He decidit aixecar-me poc abans de les vuit.

Ahir, vaig cedir al son molt aviat. Enfosquit, però no encara nit.

Moltes vegades faig un descans i torno, però no va ser el cas. Vaig seguir, després de rentar les dents. No vaig prendre res per sopar. Em calia seguir dormint.

Res no anava. De fet, la migranya s’anava instal·lant.

Quan he decidit aixecar-me ja era forta. He fet café. He pres el que sovint la fa fora.

Ara veig un cel blauet nuvolat fosc i atapait.

Llums de cara. Vehicles a l’autovia d’entrada a ciutat.

Molts que tenen quelcom a fer aquest dimarts, o sovint.

Molta gent que viu a prop treballa ací.

Encara fosc. Llums enceses als carrers, edificis i centre comercial.

Jo no he encès res. He estat davant de pantalla fent coses. Con ara, un repàs a xarxes. Compartir allò relacionat als continguts que tenen a veure a les pàgines i grups que fa temps vaig començar a gestionar. Un polsí a l’oceà. Un petita aportació des del meu racó al món.

També he posat al dia un parell de blocs. Tenia escrits que em calia fer públics. És així com ho faig. Primer deixo anar a pantalla, escrivint, i després decideixo hon ficar el contingut.

Fa dies que és de diari personal i de reflexions motivades pel que em sobta o em fa pensar.

Les narratives obertes estan arraconades. Encara que hi ha estones de pensar-les.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lletres fugitives XXXVII

 Si tu pots, jo puc. Podem. Encara que el món ens trepitgi. Encara que ens aturi. Encara que… Si tu pots, podem. Serem flama. Serem vent. Se...