Paraula
Veu
So.
Muts.
Pensaments perduts.
La paraula dita.
La paraula transcrita.
Escrita.
Té veu pròpia.
De qui la diu.
De qui l’escolta.
De qui la torna.
De qui la nega quan cau al pou del silenci mut de qui no escolta.
Paraula donada, pes a l’ànima alleugerit si no és negada.
Promesa.
Compromís.
Vivim un temps de pantomima.
Temps de mentides amagades a llums d’artifici.
Temps de falses promeses.
Promeses incomplides.
Jo sé si ho he promès.
Jo ho sé.
Ningú em retreurà si em tiro enrera perquè allò que havia dit que faria no ho puc fer.
No sempre podem fer-ho.
No sempre està al nostre abast.
Millor diré que si pugues ho faria.
Que voldria.
Prometre per prometre és perdre la confiança dels altres.
Si és a les meves mans, pensa que no negaré intencions i promeses.
Quan passa el temps saps ha on pots arribar.
No abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada