Lletres fugitives XXIX

 

És lluny.

Molt.

Era tant jova.

Tant.

I encara havia de començar a viure.

Erem joves.

Vivíem al marge de la vida, morint sota ampolles d’alcohol fins que la llum del dia ens portava a assolir el que calia.

Irresponsables.

Morirem.

Havíem de allunyar-nos un de l’altre.

Va costar, però un bon dia, amb els meus vint-i-set vaig empaquetar el que era meu i llibres dels dos i em vaig traslladar a la casa que encara no havia engegat.

Havia comprat el que seria casa meva al maig, quan encara tenia vint-i-sis anys. 

Encara erem un per l’altre, però no vam durar.

Un dia no vas tornar fins molt tard.

Havíem fet cura.

Deixant de beure.

Però aquell dia vas deixar de costat tot el que havíem aconseguit i vas tornar com abans.

Em vas dir que Venies d’una altra.

Vaig sortir del nostre llit, i mai més vaig tenir els teus braços, l’escalfor del teu pit d’home admirat.

Vaig comprar un llitet i em vaig anar a un altre cantó del pis, però estava massa pendent de tu. No dormia. Esperava que tornessis a casa. Vaig intentar, de nou, tornar, però m’ho vas negar.

El dia, al gener, després de vacances de Nadal, que van carregar la mudança, tú miraves des-de lluny. No vas gosar aproximar-te ni jo vaig fer cap gest.

Estava dolguda.

Encara t’estimava.

Em va costar transformar els sentiments.

Em calia viure.

No morir.

Lluny de tú, ho vaig aconseguir, però vaig trigar molt a enamorar-me. Molt.

A vegades sento haver perdut, però penso que no podia seguir així, perquè lo nostre era un suïcidi. I, perquè tú no tenies res per donar-me, perquè ja no tenies tornada.

Reconec que mentres erem junts vas aconseguir aturar el teu desig de ofegar-te a l’alcohol, però no vas tenir prou convenciment.

Ets mort. Havíem perdut contacte. Un dia vaig anotar el teu nom al cercador i ho vaig saber. Aquell dia em vaig sentir vídua, encara que visc amb la meva companya.

He recorregut tot un camí, però no vaig saber.

La vida ens ofega moltes vegades.

Si haguéssim sabut, seríem avis, pot ser.

No erem tant grans. Erem una parella que no va saber ajustar la relació com altres ho van fer.

Va haver un temps, d’amistat. De proximitat. Havíem arruïnat el nostre futur enriquidor.

Sempre tindré aquesta ferida. Encara que visqui molt.