Al meu replà.
Bon día.
Bona tarda.
Fer petar la xerrada, amb veïnes i veïns de sempre.
I sentir a l’altre costat de la paret, a sota i a dalt, el batec acostumat.
Sort d’haver escollit a les fosques.
Casa nostra va ser una casualitat. Eren a finals del segle passat.
Passejant vàrem entrar a una immobiliària a saber. A consultar.
Era fosc. Ens van oferir uns pisos a la zona. No vem dubtar.
Qui oferia no sabia com encendre llums. Amb una llanterna.
Nosaltres no vam dubtar.
Decisió unànim.
El dia que amb claus a la mà vàrem travessar portà, nostra veïna va saludar, i, sorpresa, va assenyalar com calia reiniciar els passos per que llum, gas i aigua tornessin a anar.
Tot estava a punt.
Han passat anys.
Sort. Un instin desconegut ens va portar de la mà.
Anys han passat.
Fer el que ha calgut per tenir sostre ens dona estabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada