dimarts, 16 de gener del 2024

Lletres fugitives XV

 


Hi ha una realitat fosca i bruta.

No es veu.

És palpable, però passa desapercebuda.

Hi ha qui no té un sostre ni menjar i aigua.

És al nostre món.

Als carrers de les nostres ciutats.

Si plou i/o fa fred, ningú és al seu costat.

Troba on quedar.

Racons amagats.

Durant el dia a les cues de la fam.

Hi ha qui no demana, avergonyit.

S’amaga.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lletres fugitives XXXVII

 Si tu pots, jo puc. Podem. Encara que el món ens trepitgi. Encara que ens aturi. Encara que… Si tu pots, podem. Serem flama. Serem vent. Se...