dimarts, 16 de gener del 2024

Lletres fugitives XV

 


Hi ha una realitat fosca i bruta.

No es veu.

És palpable, però passa desapercebuda.

Hi ha qui no té un sostre ni menjar i aigua.

És al nostre món.

Als carrers de les nostres ciutats.

Si plou i/o fa fred, ningú és al seu costat.

Troba on quedar.

Racons amagats.

Durant el dia a les cues de la fam.

Hi ha qui no demana, avergonyit.

S’amaga.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viure

​ Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida. Et creies viu i potent. El tram s’escurça. La vida arriba a destí. No tornaries a tr...