dimarts, 16 de gener del 2024

Lletres fugitives XVI

 


La mama es ficava un caramel a la boca, com jo acabo de fer. He obert finestra per fer registre del moment, i quan he tancat he sentit un cert ofeg. Tinc manca d’oxigen. No tinc febre.

Quan m’he aixecat avui, he tret una flema fosca, a més de tot el que anava treient. Estic prenent fluimucil forte. Però ara sento que tinc carregat el pit. També han agut mocs, però ara sembla que ho tinc arrelant-se. Està als bronquis, pot ser.

Ara migranya. Estava preparant, a cuina, el dinar i he començat a tenir allò a la vista. Ara, deixat al forn, estic fent descans. Ja noto el martell al costat dret. A veure si havent pres l’hemicraneal me’n surto abans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Viure

​ Torno al punt buit de la teva nuesa pansida i ferida. Et creies viu i potent. El tram s’escurça. La vida arriba a destí. No tornaries a tr...