dimarts, 16 de gener del 2024

Lletres fugitives XVI

 


La mama es ficava un caramel a la boca, com jo acabo de fer. He obert finestra per fer registre del moment, i quan he tancat he sentit un cert ofeg. Tinc manca d’oxigen. No tinc febre.

Quan m’he aixecat avui, he tret una flema fosca, a més de tot el que anava treient. Estic prenent fluimucil forte. Però ara sento que tinc carregat el pit. També han agut mocs, però ara sembla que ho tinc arrelant-se. Està als bronquis, pot ser.

Ara migranya. Estava preparant, a cuina, el dinar i he començat a tenir allò a la vista. Ara, deixat al forn, estic fent descans. Ja noto el martell al costat dret. A veure si havent pres l’hemicraneal me’n surto abans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lletres fugitives XXXVII

 Si tu pots, jo puc. Podem. Encara que el món ens trepitgi. Encara que ens aturi. Encara que… Si tu pots, podem. Serem flama. Serem vent. Se...