Lletres fugitives XXIII

 Cos

El meu cos ha estat sempre sotmès a mirades crítiques, com si jo pogués fer quelcom més que cuidar d’ell.

Quan es va transformar de nena a muller, amb els meus 12 anyets, el guarda del parc em feia fora dels jocs, fent-me creure que era massa gran i no tocava.

Havia d’amagar els pits incipients sota un sostenidor tant minso que pot ser a molts homes li seria petit.

I una faixa per contenir suggeriments lividinosos.

Res de tot allò era escollit.

Mitges i faixes que no portava amb comoditat.

Negaven que em pugues posar pantalons.

Gaudia d’uns elàstics blaus de fer gimnàstica a l’Institut.

A l’hivern, encara que el fred d’Osca era riscos, faldilles i leotards.

Un fred de gel que als charcos no desapareixia en tot un dia, si el sol no apareixia.

Ara sóc fredolica. Abans no ho era. Era activa. Ajudava a casa. Aprenia tasques assignades, que ni pare i germà assolien.

Avui dia, valoro saber fer. 

Abans, quan em sentia discriminada amb el meu germà, rebutjava el destí que com a dona m’havien assignat.

Sort dels canvis. Encara que jo, fins als vint-i-un no vaig aconseguir la majoria d’edat.

Encara no havia acabat estudis de mestra, però aquell any vaig notar un canvi. Els pares van deixar de ficar-se tant en el que feia.

Va ser un any de viatges, amb amics i amigues.

L’any següent, ja impartia classes.

També van començar viatges d’anar i tornar.

El primer estiu, del que vaig tornar a l’agost, quan la mare em va voler fer assolir tasques, com ara parar taula i recollir, li vaig dir que calia un canvi, que el pare i el meu germà havien d’ajudar, que jo rebutjava el que sempre m’havien assignat.

Petits canvis familiars. No molts, però pare i germà van començar a para taula i recollir els plats.

Jo vivia a un pis, amb el que es presentava com el meu novio i un amic. Cadascú teníem el nostre espai. Compartíem tasques doméstiques i anaven junts a comprar un dia a la setmana. També ens ocupaven de fer dissabte.

Ells mai em van derivar tasques seves.

La roba rentada a mà. Cadascú la seva.

Vivint amb els pares, em tocava carregar amb roba del meu germà, que es rentava a mà. La resta, posar rentadora i estendre la roba, recollir-la i planxar. Escombrar i treure la pols…

De tot em calia a la casa familiar.

Jo no volia el paper de dona que em van voler transmetre.

Ho rebutjava tant que no em volia casar.