Poso en qüestió l’informe en si mateix.
Perquè mesura allò perdut.
L’inmediatesa de les informacions ha perdut les fons d’abans.
No només l’alumnat ho ha deixat d’adquirir.
La població, en general, es menja tot el que els sistemes de desinformació ells hi fan creure.
Ja li està bé al sistema.
Juga el que li afavoreix.
No vol ciutadans crítics.
Es contradiu quan assenyala mancances en comprensió.
Les paraules no coincideixen amb fets.
Res a veure amb el que demana escoltar amb criteri.
Escoltem només el que ens convé. El que no qüestiona res del que està establert.
Com volen que visquin el adults de demà?
Els volen contents.
Assenyalen el descontent com malaltia.
Ofereixen remeis per amagar la por davant del que vindrà.
Mai hi ha prou. Més i més no és suficient.
L’inmediatesa i evitar l’avorriment. Així es viu actualment.
Quan vaig aprendre de petita, lkescola era el pitjor que podem imaginar. Només el meu desig d’aprendre va fer que no rebutgés el coneixement. Sort dels meus espais. A casa no hi havia tele. Sort.
Les pantalles tanquen la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada