No m’agrada a on s’ha arribat.
Confesso que quan vaig fer per no ser mare, volia tallar.
Sí, volia no continuar amb els meus descendents.
No m’agradava viure al món que m’havia tocat.
I si em vaig quedar, va ser perquè encara volia veure un futur al meu abast.
Ara és un moment dolent. Des que ens van collar amb crisis de tot tipo, el món futur és fosc i perillós.
Campi qui pugui.
Que arribin informacions d’una manipulació, només és constatació d’uns fets imaginats.
La realitat supera la ficció.
Totes les negacions van a parar al cos, dolgut i malalt.
Per si no fos suficient, hi ha un bombardeig als mitjans, molt difícil de deixar de costat.
Vaig optar per no llegir, ni mirar ni escoltar el que volen que em passi i mengi al cap.
Però, encara que tanqui sentits, no em puc allunyar dels desastres provocats, de les malifetes amb sang freda que fan dient que representen un bé comú.
Van malbaratar el que s’havia guanyat.
Crec que mai hem guanyat.
Som part d’un experiment on ells surten guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada